Poema: Tors

dissabte, d’agost 05, 2017
En el marc del curs residencial Escriptura Viva que el Roger Coch i jo vam impartir a Montbui el passat juliol, al llarg de la sessió "Paisatge exterior, paisatge interior" que ell dinamitzava, vaig escriure aquest breu text d'intenció poètica que avui comparteixo amb vosaltres. Espero que us agradi.



TORS

El meu tors, una façana,
un mur de pedra verge ensinistrada.

Al pit dret, un forat,
un sol cop de martell rere el que es veuen runes d’una infantesa meva, tan tardana, i d’altres infanteses tendres, ja quasi evaporades.

Sobre el cor, un pany fa de gatera.
Busco la clau.
S’hi escolen gats petits, minúsculs felins blancs que m’esgarrapen però no saben fer-me mal. Busquen la llet.
Busco la clau.
La tinc a la butxaca?
Ah, no, la tinc a l’úter. Hi faig entrar dos dits, estiro enfora, és una clau daurada i ja no te rovell.
La fico al pany i m’obro el pit esquerre.
Hi tinc cinc cors, petits i blancs. Només bateguen dos.
El meu no hi és.

Aixeco el cap i et miro: el tens entre les mans. Bum bum.

I no m’estàs mirant.


Muriel Villanueva

Marineras a mi manera

dissabte, d’agost 05, 2017
Ingredientes:

2-3 patatas medianas
2 zanahorias
2 huevos cocidos
1 lata de atún en aceite de oliva
4 anchoas
1-2 pepinillos en vinagre
1-2 cebolletas en vinagre
Mayonesa

Para servir: rosquillas para marineras y anchoas




Elaboración:

Cocemos en una olla con abundante agua con sal, las patatas y las zanahorias peladas y enteras. Una vez cocidas escurrimos y enfriamos.

En otra olla cocemos los huevos y dejamos enfriar también.

Troceamos muy pequeñito la zanahoria, las anchoas, cebolleta, pepinillos, el huevo y la patata, ésta última incluso un poco machacada.

Incorporamos el atún con su aceite y añadimos mayonesa al gusto.

Servimos como más nos guste- En casa, hoy la comemos en plan marinera murciana que son un auténtico vicio!!! Ponemos sobre una rosquilla para marinera (las encontré en el Carrefour) la ensaladilla y sobre ésta, una anchoa. Probarlas y me decís!!!


                                               También podéis seguirme en Limón a la sal, instagram y twitter!!!

¡Feliz agosto!

Despropòsits urbanístics

dissabte, d’agost 05, 2017
Aquest mes mostrem algunes imatges de dues de les poblacions més lletges que hem tingut la sort de visitar a la riba del

1. Agadir i les seves palmeres (Marroc)

El concepte d’integració paisatgística no s’entén de la mateixa manera arreu...a Agadir, una ciutat costanera del Marroc la millor manera que han trobat per dissimular la instal·lació d’antenes de telecomunicacions és...vestir-les de palmera! Trobin vostès la diferència entre les que són de veritat i les que no...

 


2. Alquerías del Niño Perdido (Castelló)

Un poble cèlebre per la reticència dels seus habitants per explicar el seu peculiar nom, estem davant un dels casos més flagrants de creixement urbanístic sense cap ni peus, fins i tot amb els estàndards castellonencs...


Aquí van alguns dels millors moments urbanístics:


Un pas de vianants que continua en un carrer(?) peatonal (?) en el què és prohibit circular amb vehicles de motor però a on hi ha un cotxe aparcat

Un cas més o menys semblant, però a on el carrer que continua pel pas de vianants està clarament obert a la circulació...en un sentit.


La típica estructura de les festes amb bous, abandonada al mig del no-res...





 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes