Relats i somnis per l’estiu

dimecres, de juny 05, 2013
A la Revista Criteri estem d’estrena i tirem la casa per la finestra. Aquest mes podem presentar dues noves seccions de l’espai RELATS I SOMNIS. Són ideals per llegir ara que comença a fer caloreta i somiar una mica mentre ens torrem.

Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (I)

dimecres, de juny 05, 2013
La mediática campaña “no vull pagar” puso de relieve un debate muy interesante para casi toda la ciudadanía, pero que, por supuesto, ha sido convenientemente silenciado o redirigido hacia aspectos de mayor rentabilidad electoral o digestibilidad patriótica. Las preguntas clave son: ¿Con qué criterio se construyen las autovías y autopistas Aquí, y por qué unas tienen peajes y otras no? ¿Cuántas veces hay que pagar el coste de una infraestructura a quien realiza la construcción y el mantenimiento?

Trucs i aplicacions imprescindibles per Android

dimecres, de juny 05, 2013
Aquest mes faig un recull de les aplicacions que més utilitzo i d’alguns trucs d’aquest android que porteu dins... a la butxaca.


MiniRobots

dimecres, de juny 05, 2013

Fa un temps que al blog deiaies.blogspot.com.es vaig veure un DIY (Do It Yourself) que em va encantar! i vaig pensar...CriTeri!!! 
Després d'uns dies (o mesos) vaig passar per una botiga i vaig trobar una peça clau per poder fer aquest DIY, una cosa va portar a l'altre...i alehop!!! 
Aquí teniu el Fes-t'ho tu del mes de juny; reciclatge en tota regla dels plastidecors que ja no serveixen perquè estan molt petits per poder-los utilitzar.
Us animeu??

Escurats com els plats? Sempre ens quedaran les idees...

dimecres, de juny 05, 2013
Ja ho deia l’editorial del darrer número del CriTeri, “No tindrem un duro…” Potser no, però tenim quelcom de millor, idees. Menys mal que tenim idees en la societat de l’abundància en la qual ens sobra de tot.
Bé, amb tot el que hem aprés hem de buscar alternatives a l’escassetat d’euros que pot haver a la nostra cartera, des de fomentar el compartir en comunitat certs aparells que no utilitzem gaire com els trepans, intentar reparar els electrodomèstics que s’han espatllat (queda pendent fer de Macgyver amb l’aspiradora de casa), aprendre a cosir per fer-nos els “dobladillus” dels pantalons, segur que això a la secció “Fes-t’ho tu” ja ho han tractat. Senzillament crec que l’escassetat d’euros a la cartera està inversament correlacionada amb la quantitat d’idees que flueixen pel nostre cervell i les ganes de fer coses creatives que tinguem.

Elogio del pragmatismo

dimecres, de juny 05, 2013
Nuestros medios de comunicación parece que han dejado atrás la cantinela de “nos tienen manía” y algunos han vuelto al lamento de los “malditos liberales”. Cuando gozábamos del mejor sistema financiero del mundo y la prensa anglosajona denunciaba la desnudez de nuestros bancos, a nuestros políticos y periodistas de todas las inclinaciones ideológicas les faltaba tiempo para soltar un cúmulo de improperios contra los hijos de Shakespeare.

Tabú. Miguel Gomes. (2012). Acto de lectura en femenino.

dimecres, de juny 05, 2013
En cuanto nos sumergimos en un texto u oímos un relato, nuestra imaginación se pone en acción y construimos una serie de imágenes. Elaboramos, sin querer, un imaginario que poco a poco va sustituyendo al texto que estamos leyendo o escuchando. De una forma semejante, el extraordinario filme de Miguel Gomes, nos muestra cómo una persona se imagina el relato que le es contado sobre el pasado de una amiga en las lejanas tierras de África. Pero ésta lectura del filme, puede no ser la única: desde la pura fantasía de quien relata este pasado, o bien, podríamos interpretar que el prólogo inicial se emparenta con el resto del episodio africano. De todas formas, asistimos a un filme que mezcla, dosis de exotismo, problemática política, bello ejemplo de cine indigenista, maravilloso acercamiento a una forma de hacer cine que recuerda al de los años 20 y, finalmente, un velado acercamiento al universo femenino.  

Tabú, es un filme al borde del abismo técnico, por su concepción en parte B/N y 16mm; hoy casi todos los directores realizan en digital. Una rara avis como lo fueron en los albores de los años 20, filmes como La Reina Kelly (E. von Stroheim, 1928) o Tabú (F. W. Murnau, 1930) rodadas en silente cuando ya se estaban estrenando filmes sonoros. 

TERRA PROMESA

dimecres, de juny 05, 2013
A "Terra promesa (Promise land)", Steve Butler és un venedor que ha recorregut un llarg camí des de la seva granja natal fins a l'empresa on treballa. Però la seva trajectòria canvia de rumb quan arriba a un poble on troba molts cors oberts i també moltes portes tancades. Steve i la seva companya de treball Sue Thomason arriben a McKinley, un poble durament colpejat per la crisi financera dels últims anys.

La materia es mi madre

dimecres, de juny 05, 2013
La mano del demonio 
me llama desde el árbol de la ciencia.
Me llama por mi número.
 

Me regala su reino 
por un verso de orgullo contra el polvo
del que nací, y al cual retornaré
 

como mi madre.

EL SENYOR ACOSTUMAT

dimecres, de juny 05, 2013
El Senyor Acostumat es va llevar a les set del matí, tal i com era habitual en ell. Va preparar-se un típic esmorzar composat per torrades amb pernil en dolç de marca blanca i suc de pinya extret directament d'un cartró de tetrabric. Assegut davant del canal de notícies de sempre, amb prou feines va parar atenció a l'habitual carència de sabors de la seva dieta matutina.

Després d'una dutxa ràpida es va vestir amb l'habitual roba d'oficina i va tornar al dormitori on la Senyora Acostumada gaudiria d'unes hores més de son que ell. Fet, d'altra banda, completament habitual.

Malgrat la comprensible enveja que es va apoderar d'ell per uns segons, s'abocà delicadament sobre el jaç i li va fer un furtiu petó de comiat, intentant, això sí, no despertar-la. Ja al replà de l'escala de veïns va fer-se una última inspecció davant del mirall abans de sortir al món.

—Tot com sempre va pensar . Som-hi doncs.

No Lluna! No marxis!

dimecres, de juny 05, 2013

Digueu-me, qui de vosaltres mai ha mirat la Lluna com si res més existís al seu voltant? Rodona, brillant, afilada, present, per sobre, presidint, la nit, una nit, moltes nits,…
I ai..! Ai! Poca gent s’imagina que la Lluna s’allunya! On se’n va? Ningú ho sap, però qualsevol de nosaltres es podria inventar el seu destí. Gràcies a la mecànica dels cels, als oceans, i als resultats de la gravetat, el nostre únic satèl·lit s’allunya, sense que puguem fer res més que mirar-la, i per què no? Intentar parlar amb ella, abans que ja no ens senti.
Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna plena, la lluna plena de maig de 2013.

Barroers del Món (VIII)

dimecres, de juny 05, 2013
Una saga ja llegendària aquesta que recull solucions inesperades a problemes previsibles...anem amb la vuitena edició!


1. El circo ha llegado a su ciudad
Els cartells de circs són sempre inspiradors; evoquen aventura, risc, exotisme...en aquest cas, se’ns ofereix anar a veure l’espectacle dels cosacs (és a dir, gent de l’actual Kazakhstan)  provinents del Càucaso (és a dir, l’actual Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan) Es poden resistir a anar (i de pas preguntar-los d’on són realment?). També queda el dubte sobre què poden ser les 25 “atraccions universals”...



El tren de la nit

dimecres, de juny 05, 2013
L'home que et guiarà està aquí, i t'ho diu tot. Estàs apunt per pujar a la nau ? Escolta a Armando Rampas !

Pugeu al tren, al tren de la nit, de la mà de James Brown: The night Train.
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes